Un laboratori sobre l’art d’escoltar ballant i vocalitzant
Aquest laboratori neix d’una lesió en el meu aparell fonador i d’una preocupació profunda que sento davant l’atac constant actual a la nostra capacitat d’escolta difícil, fràgil i sensible. Després d’anys explorant els límits de la veu com a pràctica coreogràfica, vaig haver de deixar de cridar com ho feia habitualment i aprendre a escoltar d’una altra manera. Des de llavors, investigo la invenció de pròtesis imaginàries d’escolta: trompetes acústiques, embuts, membranes, conductes i cavitats ressonants que creixen des del cos i desplacen l’escolta cap als ossos, la pell, els òrgans, la respiració i el moviment.
Inspirat en La trompeta acústica de Leonora Carrington, el laboratori proposa fabricar col·lectivament aquests dispositius poètics per assajar altres formes de percebre, pensar i relacionar-nos. No es tracta únicament de representar anatomies imaginàries, sinó d’habitar-les, de deixar-les comunicar amb nosaltres, fins que transformin la nostra manera de moure’ns, de sonar i d’on i com posem l’atenció.
Treballarem amb la veu, la dansa i l’escriptura com a pràctiques d’escolta inseparables. Explorarem l’aparell fonador des d’una perspectiva fisiològica i, alhora, com un territori de ficció on la ressonància, la reverberació, l’amplificació, l’eco i la transmissió vocal poden experimentar-se corporalment abans de ser compreses conceptualment.
Cada sessió es dedicarà a una o més trompetes acústiques, pràctiques d’eco, lectures ressonants, cartografies ecosensòriques i converses delirants.
Aquest laboratori està dirigit a ballarins, performers, músics, cantants i a qualsevol persona interessada a explorar la veu com una pràctica d’escolta.
Impartit per
Veza Fernández és coreògrafa, ballarina i investigadora establerta a Viena. El seu treball se situa en la intersecció entre dansa, veu, escriptura i performance, explorant l’escolta com a pràctica estètica, política i afectiva. A través d’una recerca coreopoètica sobre l’anatomia imaginària, la ressonància i la imaginació corporal, desenvolupa dispositius escènics que conviden a habitar el cos com un espai de transformació i relació.
És graduada del màster en Coreografia de DAS Graduate School (Amsterdam) i ha presentat el seu treball en espais i festivals internacionals com Tanzquartier Wien, brut Wien, Sophiensæle (Berlín), deSingel (Anvers), Gesnerallee (Zúric), La Casa Encendida (Madrid), Dansa Metropolitana (Barcelona) i Impulse Festival (Düsseldorf). Entre els seus treballs més recents es troben Suspírame Lira i Chantal, el cuerpo es un texto que anhela perspectiva, obres que entrellacen anatomia, ficció, cant i pensament queer des d’una pràctica profundament encarnada.
→ Aquest laboratori forma part de la residència de Veza Fernández a nunart en el marc de Changing Spaces Viena–Barcelona, un programa bilateral d’intercanvi artístic entre nunart i Im_flieger (Viena) que promou la recerca, la mobilitat i l’intercanvi entre artistes.
GRATUÏT AMB INSCRIPCIÓ PRÉVIA
