Veza Fernández convida el públic a presenciar com practica en directe la posada en escena de les seves cornetes acústiques. Instruments imaginaris que està desenvolupant en diàleg amb Leonora Carrington, la seva foniatra i els personatges que li ressonen des del timpà d’allò inintel·ligible. Les cornetes o trompetes acústiques són tubs i conductes estranys que creixen de les anatomies més profundes de les comunicacions. Busca capturar, processar i amplificar allò que ens costa escoltar, ensenyant a sostenir la fragilitat de la connexió verbal. Veza proposa una dansa morfològica que s’articula per donar pas a una veu que canta des dels seus límits més recòndits, aprenent a relatar des del més enllà de les veus que no ens atrevim a aprendre a escoltar.
→ Veza Fernández és coreògrafa, ballarina i investigadora establerta a Viena. El seu treball se situa en la intersecció entre la dansa, la veu, l’escriptura i la performance, i explora l’escolta com a pràctica estètica, política i afectiva. A través d’una recerca coreopoètica sobre l’anatomia imaginària, la ressonància i la imaginació corporal, desenvolupa dispositius escènics que conviden a habitar el cos com un espai de transformació i relació.
És graduada del màster en Coreografia de DAS Graduate School (Amsterdam) i ha presentat el seu treball en espais i festivals internacionals com Tanzquartier Wien, brut Wien, Sophiensæle (Berlín), deSingel (Anvers), Gesnerallee (Zuric), La Casa Encendida (Madrid), Dansa Metropolitana (Barcelona) i Impulse Festival (Düsseldorf). Entre els seus treballs més recents es troben Suspírame Lira i Chantal, el cuerpo es un texto que anhela perspectiva, obres que entrellacen anatomia, ficció, cant i pensament queer des d’una pràctica profundament encarnada.
→ Aquesta mostra forma part de la residència de Veza Fernández a nunart en el marc de Changing Spaces Viena–Barcelona, un programa bilateral d’intercanvi artístic entre nunart i Im_flieger (Viena) que promou la recerca, la mobilitat i l’intercanvi entre artistes.
